Reial Madrid

En la meva opinió, i accepto que no es comparteixi, la diferència entre política i esport en el futbol està entre el sentiment que et mereix jugar contra el Reial Madrid i tots els altres equips.

Dono un exemple: diumenge passat em vaig posar nerviós com una mala cosa veient el partit contra els "merengues" cosa que em sol passar sigui com sigui l'enfrontament i el resultat. La setmana vinent jugarem de "Champions" contra el Atlétic de Madrid, i, encara que desitjo que guanyi el Barça com sempre, em penso seure tranquil·lament al meu seient al camp i gaudir d'un bon espectacle. Si guanyem, estaré molt content i si perdem no ho estaré tant, però mai estaré tan emprenyat com si tinguéssim un mal resultat contra el Reial.

La resposta a aquesta manera de sentir les coses és demostrable només sentir les opinions de jugadors i premsa abans i després del partit. De primer ja tenen el partit guanyat sense sortir al camp i l'únic dubte és quants gols ens marcaran, i després, si perden, que és culpa de tot deu menys d'ells. Això ja em comença a treure de polleguera: les faltes de respecte.

Quasi sempre em pregunto si hem vist el mateix partit veient com es poden manipular els fets en repetició de jugades, en l'omissió de les que no interessen i buscar-ne d'altres per trobar agressions, simulacions o el que convingui. Si l'arbitr s'ha equivocat en contra nostre ho repetirem una i mil vegades i si ha sigut a favor ja no se n'ha de parlar més.

Afortunadament tinc bastants amics "merengues" amb els quals puc dialogar vers un d'aquests partits només des de la perspectiva de l'esport i llavors en gaudeixo sigui quin hagi sigut el resultat.

Al final, després de jugar-se un clàssic, ja no podrem ni veure la tele ni llegir els diaris.

Es pot dir que aquí fem el mateix, i és cert que de vegades sí, però normalment no arribem a aquests nivells de despropòsit.

Sortida a Tossa

L'avantatge d'estar jubilat és que pots sortir quan vulguis alhora que vulguis a qualsevol lloc. Així ho vaig fer amb la costella el passat dilluns. Vàrem agafar el cotxe i, amb direcció nord, varem anant seguint la costa per veure paisatge. Vàrem tenir sol i un cel clar. La primera parada la vàrem fer a Tossa de mar. Un lloc molt turístic amb unes platges molt maques però que en el mes de gener no s'hi pot trobar a ningú. Un volt per les muralles i la part vella i a buscar restaurant per dinar.
Ho vàrem fer al Restaurant Solius amb el mateix nom que'l poble. Menú de 10 €. Sopa de peix i amanida de primers i "callos" i pollastre de segons. Postres i beguda inclosos, infusions a part.
Després vàrem seguir fins a Romanyà de la Selva i Llagostera per acabar de fer el passeig.
Un dia distret.

Nou any

Malauradament he estat molt de temps sense escriure en aquest blog, una mica per mandra i un molt perquè en tinc un altre (francesc-ensayos.blogspot.com) al que he dedicat més temps. Des d'avui faig el fer propòsit d'escriure a tots dos. El problema és que en l'anterior blog hi escric opinions i en aquest pensava escriure les meves vivències, el que em fa una mica de vergonya. Però vaja, la resposta és no haver-lo començat.

Doncs hi escriuré més sovint encara que no se'l miri ningú.

Avui, primer dissabte de l'any ja s'han acabat tots els bons propòsits per l'any. Ja no sabem ni quins són. Jo vaig escriure al Facebook que esperava aprimar-me 200 gr abans de final d'any.

Objectiu assolit. Ho vaig escriure per riure, evidentment.

Ja m'he aprimat un kilo en dos dies. Ho he aconseguit canviant la meva alimentació i fent dues vegades exercici a la Wi. Deu minuts de footing al matí i deu més a la tarda. No prendre quasi alcohol, molta sopa i poc pa.

Veurem com continua la cosa en els pròxims dies. Pesava 82,8 kilos i ara estic en 81,8.

Anirem analitzant.

Seguretat Social

He sigut beneficiari d'una acció sanitària per part de la nostra Seguretat Social que m'ha agradat molt i que m'ha sorprès molt agradablement. Ho manifesto ja que en el temps de retallades que ens toca patir es de consciencia manifestar que aquestes son les coses que, una vegada aconseguides, no es poden perdre.
Ho explico jo encara que son moltes les persones que d'una manera o altra han sigut beneficiades.
Fa un parell d'anys, per ser més gran de 50 anys, vaig rebre una carta de la Seguretat Social en que em deia que passes per una farmàcia del meu barri, que ensenyés el document adjunt, i que em donarien un utensili i unes instruccions per que els envies una mostra de la meva femta (deposicions fecals per entendre'ns millor). Al cap d'uns deu dies vaig rebre un altre carta en la que em deien que no hi havien trobat res de res.
Al més de gener d'aquest any vaig rebre la mateixa carta demanant-me el mateix procediment. Així ho vaig fer però aquesta vegada em varen trucar per telèfon diguen-me que havien trobat restes microscòpiques de sang en la meva femta i que, per lo tant, es tenia que seguir un protocol.
A mitjans de març vaig anar al Hospital del Mar i en varen informar de que em tenien que fer una colonoscopia per veure d'on sortien aquelles restes de sang.
El dia 18 d'aquest mes me la varen fer. El resultat va ser que em varen treure un parell de pòlips que, segons em varen dir, no representaven cap problema "avui", però no se sabia lo que podria passar a transcurs del temps.
Seguin el protocol em tornaran a fer un altra colonoscopia d'aquí a tres anys.
Doncs lo que vull manifestar és que, independentment de que em sento molt ben controlat, el cost d'aquest programa quedaria àmpliament superat en el cas de que jo hagués tingut un càncer de colon i hagués tingut que seguir el tractament adient, possible intervenció quirúrgica, etc., etc.
Son aquestes coses que et venen sense que les demanis i que no se't passen pel cap i que son d'agrair perquè signifiquen un benefici mutus, per mi en primer lloc i per l'estalvi de cost a la societat civil que, en definitiva és la que paga.
El meu reconeixement a la Seguretat Social i al que ha creat aquest programa.
En temps de crisi en que tot son males notícies, aquesta és la bona.

Sevilla

He estat uns vuit dies a Sevilla en el Hotel Zenit Sevilla ubicat al barri de Triana.
Ja feia anys que la meva dona i jo volíem anar a aquesta ciutat de la que ens en havien parlat molt bé en totes les seves facetes siguin socials, turístiques o de restauració.
La veritat és que ens ho varem passar molt bé en tots els sentits però vuit dies potser varen ser masses. Em cinc dies en hi havia ben bé prou. Ja se sap que una ciutat no s'acaba de conèixer mai i de ben segur que ens varem deixar moltes coses per conèixer millor però potser tampoc Sevilla ens oferia tantes coses per visitar com a elements diferenciadors.
La catedral realment es molt maca. Hi han obres pictòriques realment a destacar en el seu museu. Te la tomba de Colon com a atractiu més turístic i, evidentment, la Giralda que va passar de ser una especie de minaret en temps dels àrabs a un campanar en el dia d'avui.
El Real Alcàzar també és digne de ser vist. Aquí ja hi varem trobar més vestigis de la cultura àrab en un molt bon estat de conservació. No varem poder passejar pels seus jardins ja que plovia molt.
Em va decepcionar una mica la Torre del Oro, mes maca per fora que no per dins.
El seu museu d'art també és digne d'un matí. Una meravella. Casi es pot dir que està dedicat a Murillo però també hi han Zurbarans i altres mostres itinerants molt interessants.
Si anem curts de temps ens podem saltar el Palacio de Lebrija però no la Casa de Pilatos.
Val la pena visitar La Maestranza encara que no siguis partidari dels toros i també visitar la Macarena encara que no siguis religiós. També mereix una visita el Parc de Maria Luisa amb la seva Plaça d'Espanya a on hi han representades totes les províncies espanyoles d'una forma diferent i fins i tot divertida.
Per barris em quedo amb la Juderia com a més típic encara que em va encantar passejar per tots ells. Sempre vaig descobrir coses diferents.
I en quan al menjar no puc dir absolutament res que no s'hagi ja abans. Em vaig inflar de gambas i de pernil. En vaig provar bastantes ja que vuit dies donen per molt però em quedo amb lo més tradicional ja que alguna proba em va sortir malament.
De tots els bars que vaig anar em quedo amb el Góngora que està a una travessia del carrer Sierpes i el Gonzalo al costat de la catedral.
La gent i, concretament, els cambrers fora de serie. M'ho vaig passar de conya amb ells. Agradables i simpàtics però sense fer-se pesats. Una meravella. Tant la meva dona com jo ens hi varem sentir molt a gust allà a on varem anar mengéssim bé o no.
No vaig a anar a cap "tablao" ni a fer una volta pel riu amb vaixell.
El Guadalquivir sí que fa diferent Sevilla. Li dona un aire festiu ja que és molta la gent que hi va a passar l'estona, a beure una cervesa als bars que estan a la vora o, simplement, a prendre el sol.
Visita recomanable.

Formula GT

Ja fa un cert temps la família em va regalar un "Wonderbox" a on l'oferta era "Conducción extrema" es a dir gaudir de l'experiència de conduir un cotxe amb molts cavalls per un circuit.
Jo vaig escollir conduir un Ferrari F430, vaig fer la sol·licitud i cap a Montmeló me'n vaig anar el passat diumenge.
A l'arribada vaig veure que hi havia molta gent, però tot estava molt ben organitzat, amb moltes hostesses, molts de cotxes i pilots, però que el circuit a on teníem que córrer era una punta del Circuit de Catalunya. Al prospecte ja deia que la distància que disposàvem era de 1'7 Kmt., però sempre penses que hi haurà algun lloc a on podràs accelerar el cotxe per allò de la "Conducción extrema".
Doncs bé i resumint, la meva experiència va ser una llufa total. Més que conduir un Ferrari l'únic que pots dir és que t'has assegut a un cotxe Ferrari i poca cosa més. No dic que sigui un "timo" perquè el llibret ja et diu la distància (una mica amagat, això si)  però donar voltes a un orinal no és gaire satisfactori per molt que sigui amb un cotxe d'aquestes característiques. Ja et donaven l'oportunitat de fer més voltes amb un cost assequible, però clar l'orinal era el mateix. No vaig arribar a superar els 110 Kmt/h.
Vaig acceptar de gravar un vídeo per allò de que quan arribis a casa tinguis un testimoni de lo que has fet, ja que a dintre del cotxe, entre entrar, seure, posar-te el seient bé, córrer i sortir  no puja la cosa més de dos minuts. Amb una mica de sort, passada una setmana ja ni te'n recordes de l'experiència.
Total. Una llufa. Molt de suc i molts pocs cargols. Qui hi vulgui anar que s'ho pensi dues vegades o que esculli un altra opció que també en hi han.
La foto molt maca, això si.

La tia Catalina

Doncs pel que jo sé la meva tia Catalina encara és viva. O al menys sé que va fer els 90 anys per una foto trobada al Facebook. Ara en deu tenir uns 92. Me'n alegro molt de que així sigui.

No l'he vista més des de la mort de la meva mare, fa 26 anys, perquè ella i jo ho haurem volgut així.

Varen tenir més pes les diferencies familiars que no el dolor d'una pèrdua i no varen respectar gens la mort d'un ser estimat. Ja em suposo que la meva cosina hi va tenir molt a veure ja que tenia bastanta mala llet quan volia.

De tota manera espero que tot els hi vagi bé i que la meva tia visqui encara molts d'anys.

A pesar de tot la considerava una bona persona i li tenia afecte.

Encara que no ho sabrà mai, des de aquí li envio una abraçada.