Jesuskoa

Aprofitant que aquesta setmana no treballava he agafat la costella i ens en hem anat fins Zumaia, a la costa de Guipúscoa, a uns vint kilòmetres de Sant Sebastià. Han sigut tres dies molt bons en que, a part del la tranquil·litat que hem tingut, hem visitat pobles meravellosos com Getaria, Orio i Hondarribia, deixant per conegut que Sant Sebastià és tambè una meravella.

No és la primera vegada que vaig al País Basc i, per lo tant, puc parlar de coses que m'han sorprès.
La primera és l'idioma. Si en anys anteriors dominava el castellà, avui en pobles com Zumaia i Getaria només sents parlar eusquera a tots els nivells. Em va fer molta gràcia veure nens molt petits, entre tres i cinc anys, parlant entre ells aquesta llengua com a vehicle dels seus jocs. Se'm pot dir que és una cosa completament normal i lògica, però em va sorprendre per allò de que no fan  tans anys no era tan "normal". Es encomiable que hagin donat aquesta importància a la seva llengua (com nosaltres) coneixent la gran distancia en comprensió vers el castellà. O sigui, si aquí un castellà pot comprendre la nostra amb un poc d'interès, allà o vas a l'escola o no entens res de res.
De tota manera no vaig tenir ni el més mínim problema en cap moment.
La segona es el nivell econòmic. Ha millorat molt ens els últims temps. Pobles molt ben urbanitzats, ben construïts, amb serveis, etc. Potser vaig trobar a faltar una mica més de rústic sobretot a Hondarribia doncs les cases suposadament antigues per la forma eren de construcció molt nova.
El menjar com sempre. Una delícia pel paladar, tans si menjaves peix com carn. I no ho vaig trobar massa car.
La casa a on varem dormir estava a un  barri exterior a Zumaia i es deia Jesuskoa. Era fantàstica i fins hi tot luxosa. I varem ser tractats com a reis en tots els aspectes.
Per repetir-ho, vaja.