Es pot dir que una vegada cada tres o quatre mesos fem una trobada els antics amics de la feina. I fer tots junts un tiberi constitueix una manera de no perdre aquesta relació d'amistat que es va anar generant en el transcurs del anys. I com que tots junts en hem passat de tots colors, ens coneixem perfectament bé com per fer aquestes reunions d'una forma completament distesa i anant parlant de com van les coses al lloc de treball ja que a part del amic Enrique Alcalde i jo, tots els altres encara estan al peu del canó.
La trobada te un lloc fixe: el restaurant O'Pote de Sant Andreu de la Barca en que si fa o no fa mengem sempre el mateix: aperitiu de "callos", pernil i pop a la gallega; després o fieuà o "caldo gallego" i, finalment, "churrasco" o be a la brasa, encara que avui al Jesús li ha donat pel llobarro.
Peró, hòstia que en mengem de bé. Tot ben regale't amb cervesa o un "vino turbio" que encara fa més caliu. I al final un orujo (o dos) per fer pair,
Aquestes trobades a mi m'agraden molt perquè em mantenen amb relació amb un mon del qual en vaig participar molt de temps i com que m'hi va agradar el treballar-hi, de sentir-los parlar sembla com si encara m'hi robés a dintre i, de vegades, haig de frenar els meus impulsos ja que entraria en la discussió de com s'han de fer les coses.
I jo ja fa més d'un any que no hi soc, lo que vol dir que calladet estic més guapo perquè ja saben ells lo que han de fer, evidentment.
Tenia la secreta esperança de quan marxés jo tota l'empresa s'ensorrés com a càstig per la meva marxa, però crec que ara per fi descansen i les coses encara van millor. Es veu que van més relaxadets.
Aquesta vegada en han faltat uns quants al dinar.
Be, els castigaré deixant-los fora de les meves oracions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario