Pla de la Calma

Una de les primeres excursions que vaig fer en deixar de treballar va ser pujar al Tagamanent. Ho vaig fer des de Aiguafreda i em va costa, entre una cosa i l'altre, unes cinc hores.

Després un altre dia, també des de Aiguafreda vaig arribar fins al peu del cim però vaig tombar cap el Pla de la Calma a on em vaig quedar al principi ja que arribar fins allí m'havia costat unes tres hores i les cames ja em feien "figa".

Avui he tornat a anar al Pla de la Calma però he pujat amb el cotxe fins l'aparcament de Bellver i Amigó que és el límit fin son la carretera està asfaltada i llavors he tingut molt de temps per gaudir de tota aquella zona fins arribar al final del sender de Pi Novell que comenta a sant Antoni de Vilamajor. Aquest sender te una longitud de casi 19 Kmts. i es fa amb 6 hores 30 minuts. M'agradaria fer-lo però si per arribar allí ja necessito més d'una hora...i després t'han de venir a buscar.

Doncs bé. Fotia un fred del cagar encara que feia un sol radiant. No feia tampoc vent però l'aire era molt fresc. Quan he sortit del cotxe el termòmetre marcava 3 ºC. Suposo que mes amunt estaríem al voltant dels zero graus perquè hi havia molta gebra a on no hi tocava el sol.

Caminant no hi havia ningú, però en canvi m'he trobat alguns ciclistes que em suposo que devien venir de la carretera de Barcelona a Vic, lo que voldria dir que havien fet un esforç de "colló de mico". M'he comportat com un professional de la carretera i els he donat ànims.

M'han mirat amb cara de "que collons fot aquest iaio per aquí dalt?"

I ja està. He caminat unes tres horetes curtes.

Per anar fent boca.