A casa nostra passàvem els estius a Eivissa ja que la meva mare era d'allí i al meu pare li va agradar tant l'illa quan hi va anar de tot just casat que al poc temps s'hi va fer una casa a la cala de Portinatx. Des de els nou anys que sempre he passat els meus estius a aquesta illa salvant els imponderables de anar a la mili o no tenir vacances per mor de la feina. Doncs en els meus anys d'adolescent durant el mes de Juliol donat que les comunicacions entre els diferents punts de l'illa eren bastant pobres, era jo qui solia fer visites a la família mes o menys llunyana que encara teníem. La meva mare quedava a casa amb el meu germà petit i jo agafava la bicicleta i anava a passar el dia allà on tocava.
Una vegada vaig anar a veure els parents de cas Cotxu des Pla d'en Paia cap a Sant Miquel, la Catalina i en Toni, persones molt grans, ja avis d'alguns nets i que es posaven molt contents cada vegada que rebien la meva visita. Era normal ja que només ens veiem una vegada a l'any. I a més a més a mi m'agradava molt anar-hi perquè amb ells m'hi trobava molt bé. Eren persones molt senzilles, molt del camp i de tracte molt agradable.
Aquesta vegada, per cel.lebar-ho varen decidir de matar un pollastre. Era com fer una festa ja que no feien sovint. Pollastres en tenien molts però sempre es guardaven per les grans ocasions. Es veu que aquesta ho va ser.
La Catalina el va cuinar, guisat amb un bon sofregit i unes patates cosa que ja feia un bon plat. Però vet aquí que li va semblar que era poc menjar o potser poca festa menjant un sol plat. Llavors va decidir fer xocolata desfeta que va posar en uns grans gots de terrissa de color blanc a sobre de la taula.
Ja tenim tot el menjar a la taula, el pa, el vi, l'aigua, el pollastre i la xocolata.
En aquest punt la Catalina va preguntar: "A vos, Toni, que mos menjam primer es pollastre o sa xocolata?"
En Toni va rumiar uns segons i tot d'una digué: "Jo em fotria primer sa xocolata!!"
Doncs som-hi, xocolata desfeta en abundant llet de primer i pollastre guisat de segon.
Cap problema.
Ah! De postre crec que varem menjar figues de moro.
Eren adorables.
