Son coses que em passen

viernes, 28 de marzo de 2014

Reial Madrid



En la meva opinió, i accepto que no es comparteixi, la diferència entre política i esport en el futbol està entre el sentiment que et mereix jugar contra el Reial Madrid i tots els altres equips.
Dono un exemple: diumenge passat em vaig posar nerviós com una mala cosa veient el partit contra els "merengues" cosa que em sol passar sigui com sigui l'enfrontament i el resultat. La setmana vinent jugarem de "Champions" contra el Atlétic de Madrid, i, encara que desitjo que guanyi el Barça com sempre, em penso seure tranquil·lament al meu seient al camp i gaudir d'un bon espectacle. Si guanyem, estaré molt content i si perdem no ho estaré tant, però mai estaré tan emprenyat com si tinguéssim un mal resultat contra el Reial.

La resposta a aquesta manera de sentir les coses és demostrable només sentir les opinions de jugadors i premsa abans i després del partit. De primer ja tenen el partit guanyat sense sortir al camp i l'únic dubte és quants gols ens marcaran, i després, si perden, que és culpa de tot deu menys d'ells. Això ja em comença a treure de polleguera: les faltes de respecte.

Quasi sempre em pregunto si hem vist el mateix partit veient com es poden manipular els fets en repetició de jugades, en l'omissió de les que no interessen i buscar-ne d'altres per trobar agressions, simulacions o el que convingui. Si l'arbitr s'ha equivocat en contra nostre ho repetirem una i mil vegades i si ha sigut a favor ja no se n'ha de parlar més.

Afortunadament tinc bastants amics "merengues" amb els quals puc dialogar vers un d'aquests partits només des de la perspectiva de l'esport i llavors en gaudeixo sigui quin hagi sigut el resultat.
Al final, després de jugar-se un clàssic, ja no podrem ni veure la tele ni llegir els diaris.
Es pot dir que aquí fem el mateix, i és cert que de vegades sí, però normalment no arribem a aquests nivells de despropòsit.