Ja sé que això l'importa a molt poca gent, però he decidit jubilar-me aquest mes després de donar per acabada la meva última etapa a Plasper, el darrer lloc a on he treballat.
I ho faig, bàsicament, per dues raons. La primera perquè a pesar de que la meva feina a aquesta empresa era "un xollo" ja que cobrava molt bé per no fer casi bé res, al estar acostumat a remenar sempre les cireres, no pots fer lo que faries perquè el teu paper és simplement d'assessor, llavors t'avorreixes com una ostra i la cosa que no fa per mi. La segona raó és que la Paquita no treballa i es passa molt de temps sola a casa tenint tancada la porta a fer viatges pel mon o, simplement, per anar a Eivissa a gaudir de la nostra segona terra. Resumint: si ella s'avorria a casa i jo a la feina, la solució al problema era d'allò més senzill.
I vet aquí la decisió. Aquest més la gestoria ja s'ha mogut per presentar els corresponents papers i quan m'arribi la resolució només em caldrà rescatar el pla de pensions per deixar-ho tot llest i estar tan lliure com ocellet per fer lo que em vingui en gana.
I que em ve en gana?
Doncs moltes coses. I no en hi ha cap que tingui que veure amb res de lo que he fet fins ara. Ja que m'he guanyat la llibertat en haurem de gaudir. I moltes de les coses que em tenien lligades fins ara....doncs passaran a un segon pla. Un exemple: tenia el tennis com a cosa sagrada cada quinze dies.Un campionat d'amics que durava més de trenta anys. Hi anava a gust i en gaudia dels amics de tota la vida. Doncs avui ja no te tant de pes a la balança. Te'n adones de que hi han coses que tiren molt més que no aquestos retrobaments, potser perquè els amics tenen un tractament diferent si és individual o col·lectivament.
Eivissa em tira molt. Però també d'una manera diferent. Penso dedicar moltes hores a conèixer a fons aquesta illa. Vull conèixer molt bé les seves arrels en molts altres aspectes que no els d'un simple turista o visitant ocasional.
En fi, nous objectius, noves fites, noves coses perquè per estar igual que sempre ja estava bé treballant.
Deixant a part la meva dona, els fills i la família més propera, tot lo altre es pot revisar. Lo positiu anirà endavant i lo que no doncs desapareixerà.
I ho faig, bàsicament, per dues raons. La primera perquè a pesar de que la meva feina a aquesta empresa era "un xollo" ja que cobrava molt bé per no fer casi bé res, al estar acostumat a remenar sempre les cireres, no pots fer lo que faries perquè el teu paper és simplement d'assessor, llavors t'avorreixes com una ostra i la cosa que no fa per mi. La segona raó és que la Paquita no treballa i es passa molt de temps sola a casa tenint tancada la porta a fer viatges pel mon o, simplement, per anar a Eivissa a gaudir de la nostra segona terra. Resumint: si ella s'avorria a casa i jo a la feina, la solució al problema era d'allò més senzill.
I vet aquí la decisió. Aquest més la gestoria ja s'ha mogut per presentar els corresponents papers i quan m'arribi la resolució només em caldrà rescatar el pla de pensions per deixar-ho tot llest i estar tan lliure com ocellet per fer lo que em vingui en gana.
I que em ve en gana?
Doncs moltes coses. I no en hi ha cap que tingui que veure amb res de lo que he fet fins ara. Ja que m'he guanyat la llibertat en haurem de gaudir. I moltes de les coses que em tenien lligades fins ara....doncs passaran a un segon pla. Un exemple: tenia el tennis com a cosa sagrada cada quinze dies.Un campionat d'amics que durava més de trenta anys. Hi anava a gust i en gaudia dels amics de tota la vida. Doncs avui ja no te tant de pes a la balança. Te'n adones de que hi han coses que tiren molt més que no aquestos retrobaments, potser perquè els amics tenen un tractament diferent si és individual o col·lectivament.
Eivissa em tira molt. Però també d'una manera diferent. Penso dedicar moltes hores a conèixer a fons aquesta illa. Vull conèixer molt bé les seves arrels en molts altres aspectes que no els d'un simple turista o visitant ocasional.
En fi, nous objectius, noves fites, noves coses perquè per estar igual que sempre ja estava bé treballant.
Deixant a part la meva dona, els fills i la família més propera, tot lo altre es pot revisar. Lo positiu anirà endavant i lo que no doncs desapareixerà.
