Son coses que em passen

viernes, 18 de mayo de 2012

El mòbil


Dimecres passat em varen prendre el mòbil al metro, concretament a la línia 2 mentre feia el canvi cap a la línia 5 a l'estació de Sagrada Família. 
A mi que soc més espavilat que ningú, que vaig molt en compte a on poso les coses, a mi m'han pres el mòbil sense que me'n donés ni conta.
Deixant de costat l'emprenyo que agafes perquè se't queda una cara de garrulo la mar de grossa, el problema que tens després en recuperar totes les dades. Telèfons, adreces, etc.
Tot just me'n vaig adonar vaig telefonar a casa per una cabina perquè el donessin de baixa a la companyia i no em costes "la torta un pan".
Haig de reconèixer que ho varen fer enseguida i sense cap problema més.
Després varen començar a demanar papers per allò de que em podrien donar un aparell nou i vaig tenir que anar a una comissaria a fer una denuncia per donar fe de que realment me'l havien robat.
Doncs telefonen al Ajuntament per informant-se de a on calia anar i ens envien a una comissaria de la Guàrdia urbana al carrer de la Sagrera. Com que no queia lluny la Paquita i jo hi varem anar a peu.
Una vegada allí ens rep un Guàrdia, en castellà, que molt amablement ens diu que per fer aquella denúncia ells no tenien servei i que millor que ho féssim als mossos que ens atendrien igualment. Al preguntar a on era la comissaria ens diu el paio que no gaire lluny, al carrer Torres i Bages. No varem parar conta de que no era tan aprop si no que era més aviat lluny i em vaig passar tot el camí passant revista als avantpassats del guàrdia dels nassos ja que per la seva ganduleria ens estàvem fotent un tip de caminar.
Suposo que no tots els components de la Guàrdia Urbana seran iguals però aquell va resultar un malparit.
S'ha de dir que els mossos es varen comportar la mar de bé, vaig fer la denúncia i amb tota la paperassa me'n vaig anar a una botiga de Vodafone que hi ha al carrer Guipúscoa i en vaig sortir amb un mòbil nou i un nou contracte, que si no hagués fet absolutament res tinc l'impressió de que la cosa hauria acabat igual però amb menys molèsties, si més no per part de la meva dona que és qui va portar totes les negociacions i em va acompanyar en tot el "Via Crucis".
La mare que va parir al lladre.....

No hay comentarios:

Publicar un comentario