Son coses que em passen

martes, 16 de abril de 2013

Sevilla

He estat uns vuit dies a Sevilla en el Hotel Zenit Sevilla ubicat al barri de Triana.
Ja feia anys que la meva dona i jo volíem anar a aquesta ciutat de la que ens en havien parlat molt bé en totes les seves facetes siguin socials, turístiques o de restauració.
La veritat és que ens ho varem passar molt bé en tots els sentits però vuit dies potser varen ser masses. Em cinc dies en hi havia ben bé prou. Ja se sap que una ciutat no s'acaba de conèixer mai i de ben segur que ens varem deixar moltes coses per conèixer millor però potser tampoc Sevilla ens oferia tantes coses per visitar com a elements diferenciadors.
La catedral realment es molt maca. Hi han obres pictòriques realment a destacar en el seu museu. Te la tomba de Colon com a atractiu més turístic i, evidentment, la Giralda que va passar de ser una especie de minaret en temps dels àrabs a un campanar en el dia d'avui.
El Real Alcàzar també és digne de ser vist. Aquí ja hi varem trobar més vestigis de la cultura àrab en un molt bon estat de conservació. No varem poder passejar pels seus jardins ja que plovia molt.
Em va decepcionar una mica la Torre del Oro, mes maca per fora que no per dins.
El seu museu d'art també és digne d'un matí. Una meravella. Casi es pot dir que està dedicat a Murillo però també hi han Zurbarans i altres mostres itinerants molt interessants.
Si anem curts de temps ens podem saltar el Palacio de Lebrija però no la Casa de Pilatos.
Val la pena visitar La Maestranza encara que no siguis partidari dels toros i també visitar la Macarena encara que no siguis religiós. També mereix una visita el Parc de Maria Luisa amb la seva Plaça d'Espanya a on hi han representades totes les províncies espanyoles d'una forma diferent i fins i tot divertida.
Per barris em quedo amb la Juderia com a més típic encara que em va encantar passejar per tots ells. Sempre vaig descobrir coses diferents.
I en quan al menjar no puc dir absolutament res que no s'hagi ja abans. Em vaig inflar de gambas i de pernil. En vaig provar bastantes ja que vuit dies donen per molt però em quedo amb lo més tradicional ja que alguna proba em va sortir malament.
De tots els bars que vaig anar em quedo amb el Góngora que està a una travessia del carrer Sierpes i el Gonzalo al costat de la catedral.
La gent i, concretament, els cambrers fora de serie. M'ho vaig passar de conya amb ells. Agradables i simpàtics però sense fer-se pesats. Una meravella. Tant la meva dona com jo ens hi varem sentir molt a gust allà a on varem anar mengéssim bé o no.
No vaig a anar a cap "tablao" ni a fer una volta pel riu amb vaixell.
El Guadalquivir sí que fa diferent Sevilla. Li dona un aire festiu ja que és molta la gent que hi va a passar l'estona, a beure una cervesa als bars que estan a la vora o, simplement, a prendre el sol.
Visita recomanable.

No hay comentarios:

Publicar un comentario